els animals de la Nina

la fura

Les fures (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen aproximadament un quilogram, i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.

Són uns mustèlids que van ser domesticats pels egipcis cap el 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins el 900 dC. Més tard al voltant del 1700 els EUA, els van començar a utilitzar per a exterminar rosegadors.

La fura domesticada que coneixem actualment, prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.

el gat

El gat o moix (Felis silvestris catus) és un petit mamífer carnívor domèstic. El gat ha estat en convivència propera amb els humans des de fa uns 9.500 anys, una data molt anterior a les estimacions prèvies, que en fixaven la domesticació a fa entre 3.500 i 8.500 anys.

Els noms actuals més generalitzats en moltes llengües d'Europa (gat, cat, chat, gatto, gato, Katze, katt, kat, etc.) deriven del mot llatí vulgar cattus, paraula que al·ludia específicament als gats domèstics en contraposició als gats salvatges que, en llatí, eren anomenats felis. N'hi ha dotzenes de races, algunes sense pèl o sense cua com a resultat de mutacions genètiques, i n'hi ha una gran varietat de colors. Són experts predadors i poden caçar més de mil espècies diferents d'animals per alimentar-se. També són animals que poden assimilar certs conceptes, i alguns poden ser entrenats per manipular mecanismes senzills, com ara per girar els panys de les portes. Es comuniquen amb miols, gemecs, xiulets, grunyits i aproximadament un centenar de vocalitzacions diferents, a més delllenguatge corporal.

És un dels animals de companyia més populars del món, si no el més popular, amb un nombre estimat de 600 milions de gats en llars d'arreu del món. Es creu que el gat salvatge africà (Felis silvestris lybica) n'és l'avantpassat més immediat. Fins fa poc, es pensava que el gat salvatge havia estat domesticat a l'Antic Egipte, on el gat era un animal sagrat. Tanmateix, un estudi del 2007 revelà que tots els gats domèstics descendeixen probablement d'un grup de com a mínim cinc gats salvatges africans que s'autodomesticaren vers el 8000 aC a l'Orient Pròxim.^[2]

el gos d'en Pau

el golden retriever

El Golden Retriever és una raça de gos relativament moderna i popular, sobretot als Estats Units i Europa. Es pensa que es va desenvolupar al Regne Unit i més concretament a Escòcia voltant de l'any 1850, però les mescles produïdes per obtenir aquesta raça encara no es coneixen. Amb les seves característiques de gossos cobradors com, gossos, bloodhound i spaniel d'aigua, és un hàbil gos de caça amb habilitats per rastreig.

Es pensa que el Golden Retriever es va desenvolupar al Regne Unit per Lord Tweedmouth per l'any de 1850 amb el propòsit de recobrar aus sobre terra i en aigua, però les mescles d'encreuament que es van usar són desconegudes. Es pot veure que té algunes característiques de gossos cobradors com, gossos, bloodhound, spaniel d'aigua i pagès retriever això ho fa un hàbil gos de caça i amb habilitats per rastreig.

Tipus Britànic
Hi ha algunes variacions entre els Golden retrievers tipus britànic que prevalen a Europa i Austràlia, i els del tipus americà i aquestes diferències es reflecteixen en els estàndards de la raça. Aquest tipus té ossos més grans, és més petit, amb un cap més quadrada i el musell és en general una mica més lleuger. Els ulls de la línia d'Amèrica gossos tendeixen a ser més separats que els de les línies britàniques i pot semblar segat i triangular en forma de comparació. Un Golden Retriever de cria britànica pot tenir una capa de color de qualsevol ombra d'or o crema, però, vermell o caoba són colors no permissibles. Originalment, el color crema no era un color acceptable en els estàndards del Regne Unit, però, el 1936 la norma va ser canviada per incloure el color crema. Es va considerar que aquesta exclusió va ser un error i que l'original retriever "groc" del segle 19 era el color més lleuger que l'acceptat pels estàndards. Com en els EUA on són inacceptables les línies de color blanc per al Show Ring.Els estàndards britànics són usats en tots els països a excepció dels EUA i Canadà. Alguns criadors dels EUA podran importar els seus gossos per millorar la sang.

Tipus Americà
Un Retriever americà tendeix a ser més quiet i més gran que un britànic. Els mascles pesen 60-80 lliures i les femelles pesen 55-70 lliures. El Golden Retriever és un gos amb una varietat de colors per als costats. El seu pèl és dens i repelent a l'aigua, en diferents tons d'or brillant, amb el canvi de moderat. El seu pas ha de ser lliure, suau, potent i ben coordinat. Aquest gos es va originar a Escòcia durant finals del segle XIX i van ser una barreja d'aigua Spaniel Tweed, que s'han extingit, el vermell i el setter Ondulat-Estucat Retriever.
Els Golden retrievers de camp de línia tendeixen a ser més petits i tenen un pelatge menys dens que els normals. I en general, són de color fosc.

tenim un nou enano!!!!! en Miquel o "Miki" com li volqueu dir es el nou membre honorari de la junta enana

diari enanito

avui hem intentat enxufar en Miki al club pero les noies no estan conformes amb la idees

atentament Santi u Pau

Hola ja som aquí els enanos despres de viure una gran aventura com tal és portaventura....

després de sobreviure una nit a l'asquerós alberg de coma-ruga hem vingut a ensnyarvos les quatre atraccions mes fortes del parc

si ets capaç de dir-li a un amic TKM vol dir que per a tu es com un germa i aixo es el que sent un enano per els seus companys....

atentament enanos